Ai Quaquín!

El passat mes de febrer vàrem poder veure a l’Auditori de Manacor Ai Quaquín, que has vengut de prim! de Sebastià Rubí i Antoni M. Servera. L’obra és un sainet compost per vuit personatges: en Quaquín (Toni Lluís Reyes), Mestre Antoni (Jaume Obrador), Don Pau (Pep López), Mestressa Bel (Rosa Sunyer), na Margalida (Francesca Vadell), en Tomeu (Joan Antoni Sunyer), na Paquita (Alfonsina Ballester) i en Miquel (Esteve Sastre). I això cal sumar-li, el Cor de Cambra Ars Antiqua, la direcció escènica de Joan Manuel Albinyana i la direcció musical de Xavier Gelabert.

Però Ai Quaquín, que has vengut de prim! s’estrenava per primera vegada un dissabte del 16 de febrer del 1935 al Principal de Manacor. I, tal vegada, aquell dia es convertí en un dels més importants pels manacorins, perquè en Quaquín esdevingué un mite, que ha estat representat quasi una infinitat de vegades. Tanmateix, han passat més de 75 anys d’aquella estrena i l’obra continua sent tan actual com ho era aleshores.

Per qui no la conegui, la història comença el dia de Sant Antoni, el 17 de gener, i la gent de Manacor va de bòlit cercant a mestre Antoni per donar-li els molts d’anys. El renou provoca que don Pau es desperti i surti pel balcó que dóna a la terrassa de la del mestre. Després de discutir-se, arriba un parte d’en Quaquín, el fill de mestre Antoni i de la mestressa Bel, i, com que no saben llegir, intueixen que el protagonista està molt malament i que, si ha enviat un parte, és perquè s’està morint. Suposant que en Quaquín és mort i acte seguit d’haver-los donat el condol tota la gent del poble, en Pau els llegeix el parte en el qual els informa que vendrà de Bones Aires amb 40.000 duros. Però la realitat és una altra, quan arriba el protagonista, comença a contar que a l’Argentina va arribar a patir tanta de gana, que no podia ni tan sols conversar perquè es menjava, fins i tot, les paraules. Podeu escoltar el tango final de l’obra (la imatge no és de gran qualitat, me sap greu!) que tracta precisament de l’enyorança que senten els immigrants quan estan lluny de la seva terra clicant aquí.

L’obra és una perfecte caricatura de la societat de mallorquina i cal tenir present també que, a l’actualitat, Ai Quaquín! ens permet conèixer una part molt important de la història de Manacor: la d’aquells que varen haver d’emigrar a països llatinoamericans a causa, sobretot, de l’entrada de la filoxera dins de les vinyes de la zona de llevant. Quin manacorí no té avantpassats que emigraren a sud Amèrica per intentar fer fortuna? La tornada era determinant per aconseguir el triomf o bé el fracàs absolut: si bé és cert que la primera onada de manacorins cap a sud Amèrica va ser profitosa (com per a en Pau), la segona onada va ser tot un desastre (com per a en Quaquín). De qualque manera, avui en dia s’està repetint la mateixa història, no ho trobau?