Aquesta setmana toca parlar del II
Festival dels Mots (FLoM!), del qual vàrem poder gaudir la setmana passada. El
plantejament és clar: un festival de dos dies, amb diversos escenaris, sales
d’exposicions, un espai per a tallers i un caramull d’artistes que vinculen el
seu art principalment a la paraula ¾són curioses les etiquetes de les
activitats que es duen a terme durant aquests dos dies: paraula potinejada, paraula
interpretada, paraula dita, ballada, participada, recitada, punxada, glosada,
beguda, en concert...
L’organització de la segona edició del FLoM! va ser aconseguida gràcies a Laia
Martínez i Jaume Reus, fundadors de Mordala Produccions, juntament amb
Anna-Lisa Marí, organitzadora de l’Slam Poetry a Mallorca. L’any passat varen
declarar que el FLoM sorgia perquè «en el marc de la crisi de valors, del
capitalisme i de la institucionalització de l’art, hi ha un procés de creació
alternatiu que es preocupa no només d’allò que es diu, sinó de com es diu i des
d’on» i, per això, proposaren convidar «creadors que innoven en la manera
d'arribar al públic i són conscients que, allò que vol, és la cosa viva».
Centrant-nos únicament amb la poesia ¾que,
juntament amb el teatre, la música, la pintura, etc. és un dels gèneres primordials¾, si l’any
passat vàrem poder gaudir de poetes com Emili
Sánchez Rubio, Carles Rebassa, Irene La Sen, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell,
Lucia Pietrelli, Josep Pedrals, Enric Casasses, Txus Garcia, dels glosadors
Mateu Xurí, Macià Ferrer i un llarg etcètera, enguany hem pogut veure, escoltar
i llegir la poesia de Pau Castanyer, Esteve Plantada, Marçal Font Espí, Núria
Martínez-Vernis, Sales,...
A més d’aquests recitals, enguany ha
destacat la projecció del documental Som
elles d’Aina Riera (aquí podeu veure
el trailer: és fantàstic!), que és
una mostra de poetesses mallorquines (Antònia Vicens, Maria Antònia Massanet,
Maite Brazales, Glòria Julià, etc.). També va ser interessant el tancament
del FLoM!, duit a terme per Josep Pedrals i el
seu grup de música, Els nens eutròfics.
Es dediquen principalment a musicar els seus poemes i el resultat és una música
pop amb una bona dosi d’ironia (aquí podeu fer un tast del seu
single, «El vestit», introduït per la veu del poeta Carles Hac Mor).
Crec que anar al FLoM! és una bona opció per
passar el cap de setmana i és una manera de descobrir noves veus vinculades a
la paraula. Tot i que el nombre d’assistents no va ser gaire elevat, pens que
és una bona iniciativa: per què si podem gaudir de festivals de música, de
cinema, de teatre, etc. no fer-ne un de poesia? La conclusió que trec d’aquest
festival és que la poesia catalana gaudeix de bona salut, ja que sorgeixen nous
projectes i tots ells molt interessants. Esperem que es pugui repetir l’any que
ve!
