Les veus del Pamano: la novel·la i la minisèrie de TV3

Avui pretenc comparar el nus i el desenllaç a Les veus del Pamano: l’obra narrativa de Jaume Cabré amb l’adaptació cinematogràfica ¾Genette en diria una transformació seriosa. La novel·la de Jaume Cabré va ser publicada l’any 2004 i ha obtingut la difusió i el reconeixement més ampli de tota la seva trajectòria; en canvi, la minisèrie es va emetre a TV3 el 16 i 17 de novembre de 2009 i va ser dirigida per Lluís Maria Güell. 

Primer cal esmentar que en el telefilm, el relat de la història comença el 1994, quan la Tina troba els quaderns dedicats a la seva filla que contenen la vida de l’Oriol. D’aquesta manera, ens traslladam a través d’un flashback a la zona de la Vall d’Àssua, el poble fictici de Torena. La diferència clau del plantejament rau en què l’espectador viatja a aquest passat situat en el context del 1943 sense entendre què hi fa la Tina a l’escola: fa fotos i poca cosa més. Cal que l’espectador esperi la segona part de la minisèrie per entendre el motiu de la seva presència en aquell poble lleidatà: recuperar material escolar de cara a una exposició que s’està preparant a Sort sobre l’evolució de les escoles. A la novel·la, en canvi, el lector sap des del primer moment per què la Tina és a l’escola:

Com era d’esperar, la directora de l’escola de Sort va encomanar a la Tina Bros que pugés a Torena i fiqués el nas oficial entre les pertinences de l’edifici de l’escola antiga perquè estaven imaginant una exposició sobre l’evolució del material escolar i segur que en aquell petit edifici hi podien fer troballes. Material carca i coses així. Com que estava fent el llibre, la van convertir en la investigadora oficial de l’escola. (Cabré 2010: 21)

Però també en el desenllaç podem trobar-hi una diferència. Recordem que la Tina intenta recuperar la memòria de l’Oriol, qui ha estat víctima de la tergiversació de la història; però no aconsegueix els seus objectius, a diferència del telefilm. A la novel·la, la Tina mor a causa d’un accident de cotxe quan anava a fer-se les sessions de quimioteràpia. Però no només això, sinó que en el capítol introductori de la novel·la un intrús entra a casa de la Tina i introdueix un disquet a l’ordinador, que conté un virus. A més a més, l’intrús troba també el diari original de l’Oriol Fontelles i se l’emporta.

Això significa que la memòria històrica tan laboriosament reconstruïda per la Tina quedarà esborrada per sempre més perquè encara hi ha persones i interessos que així ho volen. A la pel·lícula, en canvi, no només aquesta escena queda totalment eliminada, sinó que és substituïda per una de ben diferent, que en canvia el desenllaç. En aquest cas, la Tina, just abans de marxar del poble, entra al cementeri de Torena amb dos rams de flors: un dedicat a l’Oriol i l’altre al Joan Esplandiu, el Ventureta. És un gest d’esperança, en el sentit que se sabrà tota la veritat perquè sortirà a la llum. En canvi, el lector de la novel·la es desespera quan se n’adona que l’intrús se’n va amb els documents i els arxius de la Tina, perquè significa que els vencedors continuaran imposant la seva voluntat, mitjançant el silenci i l’oblit i que la Tina Bros no ha aconseguit mostrar la vertadera memòria de l’Oriol Fontelles. En canvi, la visió de l’espectador del film és totalment contrària ja que li dóna un final feliç: tothom sabrà la realitat i, per tant, la memòria històrica serà recuperada.

Per tant, què en trobau de les adaptacions? Han de ser literals o lliures? Esper contribuir a aquesta reflexió!