Oleanna és l’obra teatral escrita per David Mamet que, tot i que
va estrenada el 1992 a Cambridge (Massachusetts), per la nova companyia Black
Bay Theater Company, fa poc es va estrenar al Teatre Romea i la setmana passada
(el 23 i 24 de febrer) es va estrenar al Teatre de Manacor.
L'obra s'articula al voltant d’una lluita de poders entre un professor universitari i una de les seves
alumnes, que l’acusa d’explotació sexual. Carol, l’estudiant universitària, va
a l’oficina del seu professor, John, per expressar-li la frustració que té: no
entén ni les seves classes ni el seu llibre, que qüestiona, entre d’altres, el
fet que a l’actualitat tothom pugui accedir fàcilment a la universitat. John
decideix ajudar-la i proposa començar l’assignatura de bell nou, mentre se
n’aprofita per tal de guanyar-se-la. L’endemà, Carol torna al despatx del
professor acusant-lo d’assetjament sexual i, malgrat que John intenti
convèncer-la per no ser acusat, Carol no escoltarà cap de les seves súpliques.
Finalment, l’alumna es queixa de la hipocresia del professor, que critica el
sistema però alhora se’n retroalimenta. La darrera imatge que veu el públic és
la de la cadira que tira el professor a l’alumna i l’intent d’assassinar-la per
asfíxia.
L’escenografia és poc
funcional i innecessària, encara més si tenim en compte que el Teatre de Manacor té un
escenari petit ¾molt més que el Romea. Si bé és cert que els actors Ramon
Madaula i Carlota Olcina interpreten els personatges molt bé, el director David
Selvas cau en l’equivocació d’introduir imatges de vídeo captades pel mòbil, amb la qual cosa elimina la capacitat d'imaginació de l’espectador.
D’altra banda, el
tema de l’assetjament sexual i laboral relacionat amb la hipocresia del
llenguatge políticament correcte ens recorden a El dubte ¾on
Madaula ja interpretava el paper de pervertit¾ o El principi d’Arquímedes, que enguany vàrem
poder veure a la Fira de Teatre de Manacor. Així mateix, costa de
creure que John sigui un pervertit, que sedueixi la seva alumna i també que
l’alumna sigui tan estúpida al principi i després acabi convertint-se en una
revolucionària tan intel·ligent. Tampoc no s’entén que, sense havent-hi
assetjament sexual consumat, l’alumna tengui un enregistrament a l’iPhone per
evidenciar la culpa del professor davant el rectorat.
En resum, Oleanna
no és una peça memorable. Malgrat que els actors interpretin el seu paper molt
bé, el que falla és el text i la direcció: si ja el text de David Mamet és
fluix, atès el poc debat moral que presenta i la poca matisació dels discursos,
David Selvas elimina l’oportunitat que el lector faci la seva pròpia
interpretació del text.
