Fra Junoy o l’agonia dels sons (1984)
és la segona novel·la que compon El cicle
de Feixes de Jaume Cabré. Hi apareixen personatges que ja trobàvem a La teranyina i que trobarem a «Lusowski o la
desraó». És interessant saber que fa ben poc va ser editada a La
butxaca (2011) ¾tot i que fou publicada,
primer, a Edicions 62 (1984) i després, a Proa (1988)¾ perquè significa, fonamentalment, que ha passat a formar
part del cànon de la literatura catalana.
La història se situa (lògicament) a Feixes i gira entorn de fra Junoy, el
confessor del monestir de la Ràpita. Aquest
monestir està habitat per les monges de clausura que pertanyen a l’Orde del
Císter de l’Estricta Observança en la Pobresa Absoluta. Això significa que han
de seguir una regla molt estricta, la del Sant Costum ¾l’abstinència
total de carn i de peix, restar en Silenci Absolut, l’ús permanent del cilici....
El cas és que fra Junoy és acusat d’heretgia, de trencar el secret de
confessió i de males influències. L’ocultació de les confessions per part de
fra Junoy sobre les relacions sexuals que mantenen dues novícies, Sor Clara i
Sor Rosalia, farà que sigui durament jutjat. Mentrestant,
a Sor Rosalia no li serà suficient la penitència imposada per fra Junoy i
s’autocondemnarà, martiritzant-se, primer, i suïcidant-se després. En canvi, a
Sor Clara l’ajudarà la seva família a sortir del monestir i aconseguirà retornar
al seu antic nom, Adela Turmeda.
Creis que el lesbianisme ha estat un motiu
temàtic molt productiu a la literatura catalana? A parer meu, Jaume Cabré ens
presenta el motiu temàtic des d’una altra perspectiva, diferent a altres
novel·les actuals que tracten el tema lèsbic com, per exemple Te deix,
amor... (1975) de Carme Riera, El temps de les cireres (1977) de Montserrat Roig, Homersea (2004) de Biel Mesquida, etc. En certa manera, està
donant veu a monges que, sense ser totalment conscients de la seva condició,
entren en un monestir que esdevé un refugi contra l’heterosexualitat, el
matrimoni i la maternitat.
Sigui com sigui, crec que Fra Junoy o
l’agonia dels sons és la millor obra de Jaume Cabré: el text és
acuradíssim, l’estructura és complexa però està molt ben aconseguida, la
psicologia dels personatges hi està perfectament matisada (els dubtes, les pors
de les novícies, el rigor, la disciplina i la duresa de la Mare Abadessa, la
soledat de les monges, etc.). Destaca l’actitud de fra Junoy, el defensor de les
novícies, molt més flexible a l’hora d’interpretar les normes de la comunitat,
enfront del seguiment estricte de la norma per part de l’abadessa Dorotea. En
definitiva, l’ambientació i l’atmosfera és genial, tant, que pareix que sigui
impossible sortir dels murs de la Ràpita.
