El llibre que ens
ocupa avui és Pèl de cony, publicat per l’editorial Passaforadí el
1999. L’autora és Maite Brazales Vila (Sineu, 1977), que es va donar a conèixer
gràcies a la publicació de Solstici d’estiu (1997), i més
recentment ha publicat Sang me (2008). També hem de tenir
present la seva participació en diverses antologies com araSegle 21:
vint-i-una poetes per al segle vint-i-u (2001), 13x3 Poesia
perifèrica (2006) iEròtiques i despentinades (2008).
Pèl de cony té un títol molt cridaner, davant el qual el
lector no se’n pot estar de fullejar-lo o passar-hi la vista de manera
desapercebuda. En general, és un poemari agressiu, que critica el món actual ¾caracteritzat per la misèria i la pobresa¾ i denuncia els polítics corruptes, capaços
només de pensar en els seus beneficis. Tanmateix, no només és un llibre de
crítica i de denúncia, sinó que la poeta també reflexiona sobre la inexistència
de l’ànima humana, sobre l’atzar i el destí, sobre l’amor i el sexe, sobre la
solitud, el pas del temps i la rutina.
La primera part,
intitulada, és sobretot una anàlisi de la societat del moment però també sobre
la guerra, que envaeix la majoria de països tant orientals com occidentals. És
interessant la descripció del nostre món, basat en el capitalisme i en la
globalització, on hi conviuen putes i nins, compradors de droga i d’alcohol,
terroristes, «comerciants ensumant doblers per fer-se rics a base d’armes»,
polítics corruptes, amants que han deixat d’estimar-se, gent enganxada a la
televisió i vells que només poden esperar la mort, perquè han estat arraconats
i oblidats per la societat. Queda palesa, per tant, la denúncia a la societat
actual, on regna la maldat, la immoralitat, la malícia, la corrupció, la fam i
la pobresa.
«Rampells», la segona
part del llibre, tracta precisament d’irritacions provocades per un determinat
tema. Malgrat que generalment són poemes curts amb versos breus, destaca la
reflexió moral que se’n desprèn. Tanmateix, destaquen els poemes escatològics,
que són on Maite Brazales es mostra més irritada: «et buf pel forat del cul / i
la merda et surt per la boca» o «em repugnes i ho saps. / Tant com els rebufs
d’un vell masturbant-se». En aquest sentit, el que més la incomoda és la
societat que té els ulls tancats davant tot el que passa al nostre voltant i
reclama, finalment, que la gent lluiti pels seus drets per tal de gaudir d’un
món millor.
Pel de cony és un llibre breu amb un llenguatge senzill,
però alhora és una reflexió profunda sobre la societat en què vivim. Sigui com
sigui, us convit a llegir-lo i a comentar-lo, deixant-ne aquí un tast. El poema
porta el mateix títol del llibre, «Pèl de cony»:
Un pèl de cony
em xixiueja la fi de
la nostra era.
M’explica
tot
d’històries pornogràfiques
que ha tingut la sort
de sobreviure.
Me mira
fixament
m’obliga a tocar-me.
Cercant per terra en
trob trenta més
i em faig un porro.
Després la llengua
aferra la desgràcia.
Xucl fort i lentament
arriba l’èxtasi.
Té gràcia! Ja no us
necessit!
