Entenem el cicle Lírica i
deslírica com un conjunt de propostes dedicades a la poesia d’experimentació que engloba la
doble vessant de qualsevol objecte d’estudi: la teòrica i la pràctica, la crítica
i la creativa. Però la primera que ens feim és: per què els editors han optat
per etiquetar aquesta poesia com d’experimentació
i no d’experimental? Si bé es
cert que la poesia experimental i la poesia de l’experiència sovint s’han definit
com a conceptes contraposats i contradictoris, entenem que l’experimentació és un requisit de l’experiència i alhora és la creació d’una
experiència nova.
Sigui com sigui, la utilització del terme experimentació, i no experimental, privilegia el procés de
creació de l’obra d’art i no tant l’objecte final. La diversitat amagada
darrera l’etiqueta poesia
d’experimentació desplega un ampli ventall de possibilitats: poesia visual,
lletrisme, poesia concreta, fonètica, objectual, conceptual, performance, etc.,
és a dir, una pluralitat de vessants artístiques. Tots aquests subgèneres propicien la transgressió de les fronteres, fracturen els marges i els límits poètics, mitjançant la representació poètica del text visual, digital o sonor que fan palès que les possibilitats performatives de la poesia són inesgotables més enllà de la lectura en silenci del text poètic. Així, en la majoria de les composicions analitzades en aquest llibre s’aconsegueix entreteixir paraula, imatge, gest i musicalitat, un complex exercici d’intermedialitat que pot esser entès des de les perspectives més experimentals. A parer nostre és, en aquest sentit, que podem parlar de poesia total o de poesia en majúscules. Vaja, de poesia universal!
Com ja hem dit més amunt, el llibre es divideix en dues parts que són complementàries:
anàlisis i propostes. La primera, «Itineraris i derives crítiques», arreplega
un conjunt d’estudis dedicats a la poesia visual i a la performance. També es
plantegen noves lectures de les poètiques de Vicent Andrés Estellés i de
Francesc Parcerisas i s’estudia com la poesia pot esdevenir un manifest
científic i un instrument de resistència política. A la segona part,
«Poètiques», podem trobar-hi peces de creació literària i reflexions dels
escriptors següents: Carles Hac Mor,
Víctor Sunyol, Bartomeu Ferrando i Josep Maria Calleja.
Precisament, per aquesta combinació, creim que és un bon manual amb una bona
dosi de poesia per comprar-se el dia de Sant Jordi. Esper que us hi animeu!
