Pèl de cony

El llibre que ens ocupa avui és Pèl de cony, publicat per l’editorial Passaforadí el 1999. L’autora és Maite Brazales Vila (Sineu, 1977), que es va donar a conèixer gràcies a la publicació de Solstici d’estiu (1997), i més recentment ha publicat Sang me (2008). També hem de tenir present la seva participació en diverses antologies com araSegle 21: vint-i-una poetes per al segle vint-i-u (2001), 13x3 Poesia perifèrica (2006) iEròtiques i despentinades (2008).

Pèl de cony té un títol molt cridaner, davant el qual el lector no se’n pot estar de fullejar-lo o passar-hi la vista de manera desapercebuda. En general, és un poemari agressiu, que critica el món actual ¾caracteritzat per la misèria i la pobresa¾  i denuncia els polítics corruptes, capaços només de pensar en els seus beneficis. Tanmateix, no només és un llibre de crítica i de denúncia, sinó que la poeta també reflexiona sobre la inexistència de l’ànima humana, sobre l’atzar i el destí, sobre l’amor i el sexe, sobre la solitud, el pas del temps i la rutina.

La primera part, intitulada, és sobretot una anàlisi de la societat del moment però també sobre la guerra, que envaeix la majoria de països tant orientals com occidentals. És interessant la descripció del nostre món, basat en el capitalisme i en la globalització, on hi conviuen putes i nins, compradors de droga i d’alcohol, terroristes, «comerciants ensumant doblers per fer-se rics a base d’armes», polítics corruptes, amants que han deixat d’estimar-se, gent enganxada a la televisió i vells que només poden esperar la mort, perquè han estat arraconats i oblidats per la societat. Queda palesa, per tant, la denúncia a la societat actual, on regna la maldat, la immoralitat, la malícia, la corrupció, la fam i la pobresa.

«Rampells», la segona part del llibre, tracta precisament d’irritacions provocades per un determinat tema. Malgrat que generalment són poemes curts amb versos breus, destaca la reflexió moral que se’n desprèn. Tanmateix, destaquen els poemes escatològics, que són on Maite Brazales es mostra més irritada: «et buf pel forat del cul / i la merda et surt per la boca» o «em repugnes i ho saps. / Tant com els rebufs d’un vell masturbant-se». En aquest sentit, el que més la incomoda és la societat que té els ulls tancats davant tot el que passa al nostre voltant i reclama, finalment, que la gent lluiti pels seus drets per tal de gaudir d’un món millor.  

Pel de cony és un llibre breu amb un llenguatge senzill, però alhora és una reflexió profunda sobre la societat en què vivim. Sigui com sigui, us convit a llegir-lo i a comentar-lo, deixant-ne aquí un tast. El poema porta el mateix títol del llibre, «Pèl de cony»:

Un pèl de cony

em xixiueja la fi de la nostra era.

M’explica tot                      d’històries pornogràfiques

que ha tingut la sort de sobreviure.

Me mira fixament             m’obliga a tocar-me.

Cercant per terra en trob trenta més

i em faig un porro.

Després la llengua aferra la desgràcia.

Xucl fort i lentament arriba l’èxtasi.

Té gràcia! Ja no us necessit!